17 de novembre de 1999.
M'han despertat a les 6:30 a.m. pel termòmetre. Tenia molta son però no he aconseguit adormir-me.
Després d'esmorzar i haver fet la rutina matinal, les "poc pencaires" no m'havien posat les cadires per seure i les he hagut de cridar per l'avisador. No m'entenien -eren espanyoles que vivien a Catalunya i havien estudiat aquí en català!-. Llavors han hagut de venir.
Després ha vingut la Carme, una de les infermeres titulars a informar-me que avui vindrien a buscar-me per fer el canvi de guix i fer les primeres cures d'ençà l'operació.
Certament. La Pilar, inútil per naturalesa, ha aparegut amb una cadira de rodes i hem baixat a planta baixa. Ha agafat la carpeta del meu historial i, per treure's feina, me l'ha fet aguantar a mi. Jo, com empesa per una inusitada curiositat, l'he mig obert.
-"No!!!!, no ho pots mirar!!!", m'ha dit aquesta. "Porta-ho, però amb la condició que no ho miris!". (Si que hi havien secrets!, que potser m'hi amagaven alguna cosa?). Però com que la tia, com menys feina millor, ara li venia a posar feina. Els meus ulls no se sabien desenganxar de la prohibició...
-"Mira, ja m'has cansat!!!- I m'ho va prendre dels dits.