en 1 Maig 2011
13 de novembre de 1999.
Un cop establerta a l'habitació en companyia dels meus pares i del meu germà, cap al final del migdia, va venir en Mr. R a qui jo, a partir d'ara, anomenaré Rochy.
Anava ben vestit, amb americana, camisa blanca i corbata verda. Morenet i MOLT PERFUMAT.
Va parlar amb un to greu, seriós.
He tingut molta feina!!! i adreçant-se a mi em va dir:
"A partir d'ara hauràs de moure els dits del peu, encara que el peu et faci mal. Fes-ho!".
Es va quedar allà, al meu costat, comprovant com ho feia.
Em feia molt mal i els dits estaven com presos (com la llet amatonada) i era impossible moure'ls.
Publicat a: Personal