20 de juny de 1999.
Avui he somniat força, però només recordo la imatge més bèstia de totes, la que m'ha fet esgarrifar i que se'm obre com un futur incert. No serà pas la darrera. pel camí me n'esperen moltes.
Em feia mal el peu dret; mel mirava i veia que estava podrit com una patata vella i bruta.
Fins i tot hi havien teranyines...
La sabata també estava malament.
I el taló estava desfet.
Cap al final del somni he percebut unes paraules que m'han fet esgarrifar:
"PER SEMPRE".
I m'he despertat...
Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.