en 25 d'Abril 2011
Baixava per un camí empedrat, en picat.
A cada vorera verda, d'herbes primerenques,
s'alçaven enamorats per madurar.
Sempre me'n tiraven, quan era temporada,
però no sé perquè, mal s'enganxaven al jersei o a la samarreta.
On seran?
Ahir, mentre caminava, a passos de gegant pels rodals de Sabadell, vaig descobrir tot un món ple de natura.
La ginesta esclatava tota tímida.
I els falciots, feien acrobàcies a l'aire...
Publicat a: Literatura