Pere
per en 24 d'Abril 2011
694 Vistes

Em vaig quedar completament bocabadat, incapaç de moure'm i mirant fixament l'indret on s'acabava de produir el miracle.  Els pares van notar que em passava alguna cosa i em van preguntar, però jo no els hi vaig voler explicar res.  Amb la mateixa fugacitat que havia tingut la visió, vaig comprendre que aquell descobriment havia de ser el meu secret.  I amb la mateixa naturalitat vaig saber quin nom li havia de posar a ella: Nereida.


Fragment del meu relat inclòs dins del recull Barcelona t'estimo.

Publicat a: Personal