Pere
per en 11 d'Abril 2011
730 Vistes

L'ambient durant tot el dia al voltant de l'estadi Olímpic, i després a dins, va ser fantàstic. Molt colorit i festiu. El rugbi en viu, un espectacle que no havia vist mai, fa patxoca. Quina empenta que hi posen! La pega és que els meus coneixements del joc són limitats i això de vegades em dificultava de seguir el que estava passant, tot i que m'havia preparat una mica i no es pot dir que anés perdut del tot, ni molt menys. A la primera part el Toló anava molt fort, els usapistes van sortir nerviosos i amb prou feines si van aguantar les envestides de l'adversari. Ho van fer prou bé i va ser una llàstima l'error final que els va dur a la mitja part amb desavantatge.

La segona part ja va ser una altra cosa. Amb empenta, passió, bon joc i solidaritat d'equip, els catalans van remuntar amb prou solvència com per guanyar sense ni patir als darrers minuts. L'assaig del Toló que va maquillar el resultat al l'últim sospir fins al 29-25 final va ser només una anècdota que no va poder aturar l'explosió d'alegria de l'afició catalana. I és que s'han colat entre els quatre millors d'Europa, un resultat històric. I una gran oportunitat per gaudir d'un rugbi d'alt nivell com no s'havia pogut veure a Barcelona. Si es repeteix, us aconsello d'anar-hi almenys una vegada, l'espectacle s'ho val.

Dissabte, per poder-ho suportar, va caldre una bona dosi de crema solar, perquè ens vam torrar de valent. Aquest cop ho vaig aconseguir, me la vaig escampar bé i no m'he fet cap cremada. Tot un èxit. Com a nota negativa, des de la meva zona de l'estadi la megafonia era inintel·ligible, cosa que ens va fer perdre detalls importants i també ens va impedir de seguir bé el cant de l'Estaca.

Tinc una anècdota molt interessant, però me la reservo per un altre apunt que vindrà d'aquí a pocs dies.

Publicat a: Personal