Hola!! Soy espotifai. És broma. Sóc la Marina, tot i que estic escoltant espotifai. No us diré quin grup escolto, només dues pistes: van fer un concert dissabte i el nom correspon a un animal amb una deficiència física. xddddddddddddddddddddddddddddddd Quin dia el dissabte, mare meva. Sóc una demente, però aquestes coses ho es fan quan tens (quasi) 20 anys o no es fan mai. I no contemplo la possibiltat de no fer-ho mai.
Vaig sortir de casa a les 9 i vam agafar el tren cap a Barna. A la una vam pujar a un bus i cap a les 6 vam arribar a València. Estava entre contenta, il·lusionada i flipant una mico.na. (xd) Aquestes situacions que no te les acabes de creure mai. Hi havia molta gent. Sonava la música i ens vam posar davant dels gegants. Els hi vam fer fotos i vam comentar que els de Girona són més grans aw yeaah. Em vas trucar, feia estona que hauries de ser allà i no apareixies. Vaig començar a ballar i la Sònia em va dir: MIRAA! I vas sortir del mig d'un grup de gent corrents. I jo vaig dir: oooooooh. Vam caminar molt, seguint la cercavila pel SÍ AL VALENCIÀ!!! Una dona ens va tirar un ou. Coses que passen, la vida. Vaig sopar una merdeta d'entrepà, molt de pa i dues tristes salsitxes. Comença la Gossa Sorda. Correm cap a dins i ens anem a posant als laterals del concert, tot i que tu em portes de tan en tan al mig perquè balli una mica d'escà i intenti no morir. Sona Camals mullats i ens desfem en un petó d'aquells que no s'acaben mai. T'estimo tant i et trobo tant a faltar. El concert va súper bé. Ballem i bevem, quina gran combinació de paraules. A la mitja part anem a voltar fins que comença Obrint pas. Grans, molt grans. Toquen algunes cançons del nou disc i en una diuen: la vida... Quina gràcia quan ho vaig sentir. És el que té... la vida... xd El temps passa volant i abans de les dues ja s'havia acabat. Ens anem a seure a un banc i intentem aprofitar el màxim del temps els dos, tot i que... A les 4 seguim al grup del bus de barna i comencen a dir frases de l'APM: aquí no ho entenen, com que no tenen TV3... xd Ens acomiadem i diem: fins d'aquí dues setmanes! Intenant no plorar gaire. Ho veus com el mes d'abril és el millor del món (xdd). A les 9 arribem a barna, agafem el tren i a les 12 arribo a casa. La Miranda s'ha passat tot un dia forever alone i em feia por que no fos viva. Però què va.
En fi. Això és tot per avui. Tenia ganes d'escriure-ho. I ho he fet amb Comic Sans, com podeu comprovar. I si no us agrada, doncs mala sort, I'm perry.
-Traéme una natilla!!
- Danone?
- Danone va ser, de la nevera!!!
Com si acariciara els núvols amb les mans, vmbr
