en 22 Març 2011
En el desert, la tristesa
es cou i, sento llunyà,
com un record tendre d'ecos,
el so de paraules mudes:
silenci de matí clar,
batec de les hores pures.
Comprenc abvui el seu parlar!
Escolto les greus remors
d'un aire que no m'arriba:
Imatges sense claror
de sol, de lluna, d'estels...
Només, el dia respira
eternes sentors de cel.
Eixuguen el firmament,
les onades sense fita
i les llepades del temps.
Publicat a: Literatura