Raquel Canet Sancho
per en 20 Març 2011
2,306 Vistes
Una petita victòria va fer creure els meus cavallers que vencerien la guerra. Una victòria que el bon sabor va deixar als llavis de tots combatents victoriosos, amb la cuirassa intacta i el valor perpetu. Van aconseguir davallar fins l’últim soldat d’aquesta regió, entrellaçaren espases i sentiments de por, mirades evaporades pel suor, per la sang. Feren del maig un gran agost i somreien galopant feliços cap a casa. Ansiosos de calor el seu ritme incrementaren, el desig del que els esperava era més gran que qualsevol victòria al camp de batalla. Bevien sense mesura, oblidaven tot allò passat, cremaven en foc viu les ferides i sense dolor dormien.
Publicat a: Reflexions
Ness
Molt poètic!
20 Març 2011