Dibuixo la vida amb gargots entortolligats
mentre en el fons del seu forat
m'hi espera un tauró de pou,
un mossegador ferotge, ancestral, despietat,
que queixala tots els condemnats
a la presó del reialme del seu fons.
Enfront d'aquest monstre tan perillós
i del fort sotrac de la seva amenaça
sols hi puc enviar, alternativa boja,
una expedició pirata
dins d'una ampolla de cristall
que amb pota de pal, un ull de vidre
i una barba malgirbada
podrà forjar, a cops d'espasa
l'heroica fi de l'animal.
Sense tauró, del fons del pou
n'emergirà solament aigua fresca,
transparent, prístina
i amb flaire de llibertat.
Publicat a: Personal
Sí, els miracles de vegades existeixen. Conec a algú que ara mateix en necessita un (com molta altra gent)