Això de les nuclears aquests dies és un tema estrella, per l'incident japonès. El que ha passat realment no ho sabem ni tenim massa clar com és de greu per tres raons: primera, la informació potser no ha estat prou clara i han amagat coses, que amb els accidents nuclears acostuma a passa. Segona, de física i d'energia nuclear no en sabem gaire, per no dir gens. Tercera, els periodistes que ens n'informen tampoc no en saben, amb la qual cosa ens diuen les mil i una barbaritats. El que és pitjor és que passen els dies i tampoc no s'informen bé. Ahir, després d'una setmana de notícies sobre Fukushima, encara vaig veure un titular ben gran d'una inexactitud brutal i exasperant en un diari que presumeix de ser seriós i rigurós. Dels que, a més a més, serveixen per crear alarma.
Amb el que sabem fins ara, l'accident nuclear és greu, sí, però si no empitjora és molt menys dramàtic que la destrucció humana i material que va provocar la gran onada.
La qüestió, penso, no és si produir energia nuclear és segur o no ho és. Probablement ho és força si pensem que en mig segle els accidents realment greus es poden comptar amb els dits de la mà. El cas és que, per segura que sigui, d'accidents sempre n'hi haurà, i el risc d'una catàstrofe pitjor que les que hem conegut, per petit que sigui, sempre existeix. La pregunta final és si el preu compensa el benefici. Jo penso més aviat que no, però és perfectament opinable.
L'energia nuclear ens proporciona una quantitat d'energia molt elevada d'una manera estable. Això és un gran avantatge. El preu que en paguem són uns residus que seguiran sent perillosos durant generacions, i esporàdicament accidents que poden deixar regions senceres deshabitades i multiplicar els càncers entre la població. És un preu alt, molt alt, jo crec que massa alt. Del que em sembla que no som gaire conscients és de que paguem preus igualment alts per altres coses, i les donem tant per descomptades que ni tan sols hi pensem. Per exemple pel tràfic. Pel benefici de la comoditat de poder anar a tot arreu amb llibertat, socialment paguem el preu de tenir uns quants morts i ferits greus a les carreteres cada setmana. Es prenen mesures per mirar de reduir-ho al màxim, però tots sabem que de desgràcies n'hi seguirà havent. Igualment amb els avions. Prenem totes les mesures de seguretat possibles, però sabem que d'accidents sempre n'hi haurà, i per tant assumim haver de plorar una desgràcia de tant en tant pel benefici que suposa poder viatjar a qualsevol lloc del món amb rapidesa. En el tema nuclear, no hi ha un acord social clar de que compensi o no.
En qualsevol cas, ara mateix la nostra vida de cada dia depèn de les centrals que tenim en funcionament, sense elles tindríem problemes de subministrament d'electricitat. No les podem aturar, el que sí que està a les nostres mans (bàsicament a les dels nostres governants, però la gent també hi hem de poder dir la nostra) és quin camí i quines alternatives dissenyem pel nostre futur.