Alba Terrades Gauxax
per en 3 Maig 2010
863 Vistes

http://www.youtube.com/watch?v=eVBw_B3_2Ls

Sempre et vaig considerar un pilar, algú amb qui podria comptar passés el que passés.

Algú que estaria al meu costat, per sempre, que no em fallaria.

El temps m'ha demostrat que ningú estarà al meu costat per sempre, que "per sempre" és massa temps.

Si m'emborratxava, desitjava amb totes les meves forces sentir la teva veu, al final sempre l'escoltava.

Si pensava en tu ia la mitja hora mirava el mòbil, tenia un missatge teu.

Si somreia en arribar a la plaça del poble un dissapte de matí, sense sentit, acabava encreuant amb el teu pare o amb tu...

Suposo que va ser la maleïda casualitat la que em va fer creure en tu, la que em va fer sentir-te especial.

Ara penso amb força en tu abans de dormir i l'únic so que aconsegueixo que emeti el puto telèfon és l'alarma.

Si me'n recorde de tu i el miro el mòbil segueix el maleït salvapantalles.

Si arribo a la plaça i somric... ¿Qué estic dient? Si ja fa massa que no somric de tot cor!

El temps serà relatiu, però fa que canviï tot abans que ens adonem que ha passat.

M'agradaria poder explicar-te certes coses, dir-te algunes altres, no sentir que t'he perdut, sinó que simplement tot canvia.

No obstant això.. No deixo de pensar que tot és impossible.

M'has fet riure, m'has fet riure més del que he rigut en aquests darrers anys, i el meu riure ja no sona igual, és la derrota, sentir-me perdedora, saber que no vaig jugar bé les meves cartes o que simplement... (i això és el que més em fa mal) que tu no vas voler jugar amb mi.

Ara sé que trobo a faltar certes tonteries.

Han passat molts anys des de llavors, he canviat, has canviat.

Es que llavors jugava per divertir-me, avui jugue perquè una vegada, fa molt de temps, em vaig adonar que eres especial.

Quan no vas tornar vaig saber que no tornaries a ser el mateix dins la meva vida, vaig pensar que no tornariem a ser "els millors amics".

Avui es que no és veritat, assumeixo que això no és veritat, que no hi ha ningú imprescindible (pero també assumeixo que per a mí, tu ho ets).

Saps el problema?

Que el fet d'haver estat un pilar més, durant un temps, en la meva vida no t'exclou del dret que de vegades, begui més del compte i llavors em recordi de tu i m'en vaja a dormir pensant que potser aquesta nit si em cridis, em digues que t'has tragat tot l'orgull, totes les teves pors i li hages perguntat al teu cor a qui estimes de veritat...

I aquest, amb tota la sinceritat del món t'ha dit que jo mai et faré mal, que tu i jo serem "Romeo i Julieta" però amb final feliç.

Que jo sere teva i tu seràs meu...

PER SEMPRE

Perque, al cap i a la fí.. Sempre és Sempre, no?

 

T'estimo, de la manera més intensa...

T'estimo, com ningú ho farà....

http://www.youtube.com/watch?v=Q9dGk1b3FNI&feature=related

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Victor
Sempre m'impressiona la teua capacitat per a expressar sentiments. No se si es que ja no sento tan ho és que no estic tan inspirat com ho estava abans... Salut!
3 Maig 2010
Albert
posar videos es facil: tu entres en youtube, per exemple http://www.youtube.com/watch?v=Fy8hK3blQOQ i del link agafes alló que va darrere del v= (en este cas, Fy8hK3blQOQ ) una vegada en el blog, poses [youtube][/youtube] i enmig alló que va darrere del v=
4 Maig 2010
Albert
o siga, [youtube]Fy8hK3blQOQ[/youtube] xD... bon article 😉
4 Maig 2010