Avui ha estat un dia rar.
Molta son. Mig adormida per un vespre poètic. El d'ahir.
Aquest matí, estudi.
Comença a sortir tímidament el SOL agut però com que la canya està a punt de trencar-se podria ser falsa alarma.
M'ha sortit l'Hereu Riera.
Aigües regalades (Obertura de Cançó d'Amor i de Guerra).
M'ha sortit l'Himne d'Israel el qual fa molt temps que l'estic intentant que soni sense trobar les notes encertades.
Per Fi!!!
L'hora dels adéus i part de "l'Himne de l'alegria" del 4art mov. de la Simfonia nº 9 de Beethoven.
En Frederic n'estarà orgullós.
Jo també.
Publicat a: Reflexions
"Estrany", en lloc de "rar". Em semblaria més natural, més espontani. No t'empipis, eh? Bon dia, tot i que ja és vespre.
Un dia rar encara que et sembli estrany. ja sé que et recorda a "raro"... Ho he fet perquè sonés malament.