Ness
per en 15 Març 2011
699 Vistes

Un cos de llum mai fa ombra.

Ple d’esplendor mai menteix.

Així és la veritat

tan alta, davant els ulls

del món, enmig l’Infinit.

 

Tu, que ordenes l’Univers

del teu existir, en mil formes,

acull-me entre els teus braços

lluents, com vori nacrat;

agafa’m entre els teus dits

com l’albada a la tenebra

o els estels a la nit...

 

Cobreix-me amb la teva onada

gegant, el foc que em devora;

les brases de passió

que em consumeixen els dies.

El teu rostre blanc i fi

em trastoquen les hormones.

 

-Llença la nina maligna

feta a escala del teu cos!

-Aparta els teus ulls de mi

que, de tan bonics, m’embruixen.

Publicat a: Literatura
Pere
El to em sona a salm.
15 Març 2011
Ness
més o menys...
16 Març 2011