Descripció.
El dolor de malucs és qualsevol dolor que es presenti a la zona o als voltants.
El dolor relacionat amb els malucs no sempre se sent directament als malucs sinó que es pot percebre en la meitat de la cuixa, genoll i, fins i tot a la tíbia. De la mateixa manera que el dolor als malucs pot ser realment un problema d’esquena.
Etiologia.
El 80 % de les persones han tingut o poden tenir, mal d’esquena cervicals, dorsals, lumbars o malucs; normalment hi estan exposades les fan un sobreesforç a la feina, adopten males postures en aixecar pesos o bé en porten massa, com ara els joves, amb les motxilles escolars.
A part d’això, també podem trobar altres alteracions que poden produir mal d’esquena:
Tendinitis.
Bursitis (inflamació de la bossa que conté el líquid sinovial a les articulacions).
Fractures
Artrosi
Distensió muscular
Lumbàlgia (ciàtica)
Hèrnia.
Infecció.
Irradiació del dolor lumbar.
Asimetria de les cames.
Desviació de l’eix de les extremitats inferiors.
Símptomes.
1. Dolor sostingut al maluc als voltants del sacre; s’incrementa fent postures incorrectes sense flexionar els genolls. Estant en posició de descans, al llit i de costat, el dolor sol irradiar cap a la cuixa, genoll i la tíbia de la zona adolorida.
2. Dolor al nervi ciàtic, causat per la compressió general o irritació d’una de les cinc arrels dels nervis espinals que donen origen a cada nervi ciàtic o per la compressió i irritació de l’esquerra cap a la dreta o de la dreta cap a l’esquerra d’ambdós nervis ciàtics. El dolor se sent a la zona lumbar, glutis o diverses zones de la cama i peu i, pot a més, produir entumiment, debilitat muscular, sensació de formigueig i dificultat de moviment o control de la cama. Normalment aquests símptomes es tenen en un costat de cos.
Diagnòstic.
El metge cal que faci uns exercicis per esbrinar on és la causa del dolor:
Amb el pacient en decúbit supí i les extremitats inferiors esteses, rotar passivament cada membre interna i externament. Comprovar si aquestes maniobres provoquen dolor observant l'expressió facial del pacient i determinar si hi ha una limitació de mobilitat fixant-se en les posicions de la ròtula.
Un mètode alternatiu, que suposa una mobilització més gran del maluc, però també del genoll, és flexionar el maluc i genoll 90 º, i llavors rotar el maluc interna i externament. Això es pot fer amb el pacient estirat al llit, o assegut amb les cames penjant a la vora de la taula d'exploració.
Un altre mètode diagnòstic per tal de descartar més possibilitats, seria fer un exploració al pacient amb bipedestació i descalç: d’aquesta manera es podria veure si pateix alguna asimetria de les extremitats inferiors, les quals també són motiu de preocupació quan hi ha un dolor al maluc. Finalment, es pot demanar una RX en bipedestació, sense sabates.
Aquest procediment, assegures plenament el diagnòstic.
Tractament.
En cas de tenir un dolor difús a tot el maluc es pot optar per algun AINE. Diclofenaco, Naproxè, Paracetamol o Ibuprofè. També, caldria algun relaxant muscular però s’ha evidenciat que a la llarga no produeixen millora.
Finalment es pot optar per enviar al pacient a rehabilitació i, si s’ha descobert el problema original, recomanar alça ortopèdica, que pot ser entre 0.5 a 1.5 mm, tot depenent de les necessitats.
CAS 6.
Dona, pacient de 37 anys, va al metge queixant-se d’un fort dolor a l’esquena, concretament al maluc. Ha notat, a la seva pròpia palpació, que la musculatura del voltant dels forats del sacre estan inflats i per això ha anat a la consulta. La doctora l’estira a la llitera per a l’exploració. Li fa la maniobra de rotació de les cames sense que la pacient noti cap dolor. Com que no ha trobat l’origen del problema, li recepta Dolalgial, dos cops al dia durant 10 dies i un relaxant muscular Diazepam, una pastilleta a la nit. Dues setmanes més tard., la pacient torna a la doctora dient-li que el dolor no ha marxat. El dolor continua i es torna agut; mentre està estirada al llit, quieta, li baixa pel lateral del maluc, cuixa i genoll i part de la tíbia, del costat dret. La doctora nega rotundament que es tracti d’una lesió d’algun nervi “perquè el dolor seria encara més fort i jo hauria notat formigueig i entumiment”, cosa que no feia el cas.
(Més endavant, la pacient, com que no obté més resposta que un “ni idea” decideix investigar el seu dolor. El cerca a la xarxa d’Internet. Descobreix que l’arrel del problema és una alça que no porta a l’espardenya d’estar per casa i, se la posa. El dolor comença a desaparèixer tot i que més tard, torna. Amb un canvi de metge de capçalera, aquest li demana una RX que confirma gràficament que el seu problema és una alça mal ajustada). A més a més, localitza, per la sorpresa de la pacient que l’arrel del problema és la cinquena vèrtebra de la columna vertebral lumbar, ja que aquesta està un pèl torçada, causada per aquesta asimetria d’una de les cames, la dreta. Amb això volem dir que no sempre són els malucs els causants d’aquest dolor sinó que pot ser qualsevol vèrtebra de la columna lumbar.
Amb un doctor nou, aquest, a part de les maniobres de rotació, examina les extremitats inferiors i hi veu una asimetria entre les dues cames, fet que confirma el diagnòstic que la mateixa pacient s’havia fet. Amb la RX, a més, ajuda a ajustar l’alçària que ha de tenir la nova alça. La resta, és feina de l’ortopedista.
Bibliografia:
Atles d’anatomia.
Internet:
http://www.traumazamora.org/guias_tratamiento/semiocadera.html#doloradulto
http://www.lasguias.com/maure/indexesp.htm#consecuencias
Vikipèdia.
Diccionari de medicina de la Gran Enciclopèdia Catalana (online).