Des del mateix dia en què em varen imprimir un vaixell a la portada he tingut la dèria de navegar de debò, físicament, més enllà de la travessia literària de les meves pàgines. Voldria viure en la meva pròpia pell totes aquestes aventures i emocions que faig imaginar i gaudir. Ser un viatger, un heroi, un valent, i si fos possible un veritable llop de mar. És clar, és molt difícil ésser mariner quan es té el cor de paper, perquè una petita mullena té unes conseqüències per a la meva salut difícilment reparables.
A la fi m'he hagut d'adaptar a la realitat. És massa complicat anar de port en port en un veler, però sí que puc viatjar de mà en mà i, tot fent aturades pel camí vora les fonts de la vila, mentre somio a la vista de les seves aigües manses que estic navegant per corrents indòmites, descobrint illes llunyanes i desenterrant antics tresors amagats.
Potser no puc fer una vida de novel·la, però sí que puc ser la novel·la de la meva vida somiada.
Amb aquest relat participo al 197è joc literari d'en Jesús M. Tibau. Animeu-vos a participar!