Pere
per en 27 Febrer 2011
719 Vistes

 

Arraulit en llarga nit de foc

trenco el silenci amb l'udol

de pena eterna i calenta.

 

Brogit eixordador de flames,

esclat de llàgrimes en sortidors

que canten misèries.

 

Enmig de l'esclat roent

un gran clam de xiscles, rius de sang

i mars de mirades perdudes.

 

Trist, sol, fujo encongit

i cerco amagatall en la terra

per enterrar els meus laments.


Imatge: Gos semi-enfonsat, de Goya. Poema escrit seguint aquesta proposta.

Publicat a: Personal