en 27 Febrer 2011
Arraulit en llarga nit de foc
trenco el silenci amb l'udol
de pena eterna i calenta.
Brogit eixordador de flames,
esclat de llàgrimes en sortidors
que canten misèries.
Enmig de l'esclat roent
un gran clam de xiscles, rius de sang
i mars de mirades perdudes.
Trist, sol, fujo encongit
i cerco amagatall en la terra
per enterrar els meus laments.
Imatge: Gos semi-enfonsat, de Goya. Poema escrit seguint aquesta proposta.
Publicat a: Personal