en 30 d'Abril 2010
Moltissimes gràcies Xavi.
Gràcies per enfadarted'auqella manera ahir. Perquè aixì he tingut temps de dialogar amb el meu cor i el meu cap i aquest han firmat un pacte.
Vaig a deixard'estimar-te! I encaraque sona difíci, ho aconseguiré! Encara que en aquestos moments no em parles, se que en poc temps tornarem a ser amics, però només això: AMICS.
Avui m'he etrobat amb una persona que em feia moltissima falta, i encara que aquesta relació és impossible, me n'he donat compte que només l'estimo a ella.
Per aquesta persona soc capaç de canvia totalment aquesta vida tan dolenta que portava i dedicar-me plenament a estimar...
M'he decidit, ja no hi puc fer res, ara em centraré!
Tu i jo? Nosaltres? No gràcies...
The end! :)
Publicat a: Reflexions
