en 23 Febrer 2011
El sol es veu a través
del cel obert dels teus ulls
d'aram tolrat com el vespre.
I els arbres a la tardor
et fan de coixí daurat.
El marbre del teu seient
gelat és el meu sudari
fet de silenci amarg
que escolto enmig la boira
immòbil, eterna i grisa;
i el temps, on l'alè respira,
l'Amor es fa transparent.
Publicat a: Literatura
