Ness
per en 23 Febrer 2011
1
678 Vistes

(Si l'hagués hagut d'escriure ara, no ho hauria fet. Poc havia de saber què em portaria el futur...)

Tocant el cel, una Roca:

la Catedral emergida,

l'Atlàntida de granit.

Cinc punxes de tacte amable

s'enfilen cap l'infinit...

Uns dits de mineral pòrfir.

Des de dins la seva Almosta,

d'esquena a la claror,

contemplo la nova Albada.

Publicat a: Literatura
1
1
Pere
Cada cosa té el seu temps, el poema és molt bonic. Celebro que no l'hagis llençat.
26 Febrer 2011
Ness
No llenço mai res....està inspirada amb una obra de Rodin, la Catedral, una mà.
26 Febrer 2011