Un àngel fos de dolçor
amb les paraules que fugen;
la llum del cos s'apaga...
l'Endimió per les venes.
Batec punxent de dolor.
Al dit, la pinça que crema.
Desenfocada penombra,
l'instant bell del despertar:
Remor de passes, claror!
Imatge clara, aire verd.
Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.