en 22 Febrer 2011
Un avió guixa el cel
amb una línia efímera;
des de la meva finestra
conemplo el seu destí llunyà i, amb recança
l'albiro. On anirà
el rastre acolorit,
pels raigs del sol del matí?
Qui ho pot saber? els estels,
que estoicament, com agulles
de cap, molt brillants, s'ho miren,
clavades per sempre al buit.
Publicat a: Literatura
