Ness
per en 22 Febrer 2011
654 Vistes

Un avió guixa el cel

amb una línia efímera;

des de la meva finestra

conemplo el seu destí llunyà i, amb recança

l'albiro. On anirà

el rastre acolorit,

pels raigs del sol del matí?

Qui ho pot saber? els estels,

que estoicament, com agulles

de cap, molt brillants, s'ho miren,

clavades per sempre al buit.

Publicat a: Literatura
Pere
No sé si els estels ho saben o s'ho miren, en tot cas la imatge m'ha agradat.
22 Febrer 2011
Ness
És una imatge molt simbòlica, el de mons paral·lels. Això se sol trobar en poesia de Mellarmé, etc. Màrius Torres en té un crec, sobre aquesta imatge.
23 Febrer 2011