Ness
per en 21 Febrer 2011
972 Vistes

Vivim entre teranyines.

El cel negre  ple d’estels,

d’espurnes que centrifuguen,

d’estelles de llum –llampecs

quiets- mentre la terra gira.

 

Quan obres els ulls, el cosmos

s’enxiqueix com una gla.

Publicat a: Literatura
Pere
Bo! Trobo que t'ha quedat molt musical.
21 Febrer 2011
Ness
Uiiiiiiiiii, fa tant de temps que està fet!!! del 2004.
22 Febrer 2011
Pere
L'antiguetat no invalida pas el comentari anterior.
22 Febrer 2011
Ness
Ara he canviat la poesia per la música!
23 Febrer 2011