en 15 Febrer 2011
Si el temps fongués l’Espera
L’arbre del Pensament no estaria trist,
I el meu cor no oblidaria el teu rostre de lluna.
Un desert sense paraules de consol,
Un llarg camí: l’arena no cau al rellotge...
Sóc presonera del meu pas.
Els meus passos no deixen petjada:
Sóc captiva de l’Esperança que no Existeix.
Publicat a: Literatura