Ness
per en 15 Febrer 2011
570 Vistes

Si el temps fongués l’Espera

L’arbre del Pensament no estaria trist,

I el meu cor no oblidaria el teu rostre de lluna.

Un desert sense paraules de consol,

Un llarg camí:  l’arena no cau al rellotge...

Sóc presonera del meu pas.

Els meus passos no deixen petjada:

Sóc captiva de l’Esperança que no Existeix.

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.