en 13 Febrer 2011
La veu de glaç és silenci.
El seu cor n’està sadoll.
Batega a intervals diferents:
-Aurícules i ventricles,
pol nord, pol sud-, platerets!
La nit eterna té rou
als cabells i fràgils vels
lluents que pessigollegen
el rostre clar i la veu fina...
La lluna passa de llarg
perquè el sol pren morfina.
Publicat a: Literatura
