Ness
per en 13 Febrer 2011
839 Vistes

La veu de glaç és silenci.

El seu cor n’està sadoll.

Batega a intervals diferents:

-Aurícules i ventricles,

pol nord, pol sud-, platerets!

La nit eterna té rou

als cabells i fràgils vels

lluents que pessigollegen

el rostre clar i la veu fina...

 La lluna passa de llarg

perquè el sol pren morfina.

 

 

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
No dono abast! Ens estàs publicant les teves obres completes?
14 Febrer 2011
Ness
més o menys. Són els millors. Els que considero dolents ja no els veuràs.
15 Febrer 2011