És gairebé real veure'l
com una brisa suau
que humiteja els llavis
en la penombra del Somni.
Només aquella veu plena
d'escalf, ressona a l'estança.
Seu pensatiu i en silenci;
recolza el braç a la taula....
No necessita cap llum
que l'il·lumini: és Claror
en la foscor amagada.
S'esvaïrà el miratge
si de cop obres els ulls.
Publicat a: Literatura