El que dura molt, per força
es desgasta: viure i sofrir.
El llinatge s’estroncà
en sec: amnèsia forçosa
del passat i de la gent.
Un cop fort com una urpada
va esdevenir una tria
de vida o mort: -mort o mort-.
De tant centrifugar l’ànima
ara, ens n’ha quedat ben poca;
i els poemes que llegeixen
els ulls crítics, són paraules
seguides i prou: sense ànima.
Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.