Ness
per en 10 Febrer 2011
848 Vistes

L'Amor de cartró es crema

al carreró del crepuscle,

i l'aire tenyeix de foc

la Plana allargada i buida.


La nit, amb calçat de fusta

no s'aixecarà de terra:

li han escapçat l'agulla

amb què assenyala les hores.


La Dama asseguda al banc

reposa silenciosa:

Ella no sap que és de bronze...

Publicat a: Literatura
Pere
Avui també són antigues?
10 Febrer 2011
Ness
El què?
10 Febrer 2011
Pere
Les poesies.
10 Febrer 2011
Ness
Sí, també. fa temps que ja no n'escric.
11 Febrer 2011