Pere
per en 6 Febrer 2011
593 Vistes

No tenia nom, ni veu, ni rostre.

 

Tan sols era una il·lusió,

un somriure molt més ample

que l'oceà entre València i l'Alguer,

una mirada més clara

que la lluna plena amb cel serè.

 

Amb tot això era un no-res,

un cigronet amb una estança

també petita, prou per no fer

ni créixer un bocinet la panxa.

 

Però va decidir marxar,

no va esperar la seva hora

i va abandonar la casa

sense tenir ni nom, ni veu, ni rostre.

Publicat a: Personal
Ness
És teu? Molt bonic. De quina partida parles, una mort?
7 Febrer 2011
Pere
Parla d'una partida trista, molt trista. Fa poc, una amiga va perdre la criatura que esperava.
7 Febrer 2011