Vivim a la societat del control. La mateixa tecnologia que fa funcionar els nostres aparells amb automatismes que han augmentat la seva eficiència i la nostra seguretat, està fent que estem tots sota escrutini permanent en molts assumptes, i això pot ser bo o no tan bo.
Els qui conduïm un cotxe, fins i tot els qui ja hem deixat enrere les fúries de la joventut, no podem sinó fer-ho amb una certa inquietud quan ens posem al volant, perquè les nostres carreteres, per obra i gràcia dels radars vertaders, les falses simulacions, o els dispositius velocímetres que no són pròpiament radars però com si ho fossin, s'han convertit en contínues rateres per caçar excessos de velocitat. Sé que hi ha arguments poderosos (seguretat, contaminació) per no córrer massa, però no vull ser políticament correcte. Perquè, algú ho havia de dir, també és cert que ni les carreteres són avui dia les col·leccions de sots que eren fa anys, ni els cotxes són els pots de llauna amb motor de fa anys, ni els motors són tan ineficients com fa anys. Per tant, la sensació dels qui conduïm és d'una mandra, d'un avorriment sensacional, en molts trams de la carretera, quan els nostres vehicles, tan silenciosos avui dia, sembla que no es mouen malgrat anar al límit de la velocitat permesa, siguin 50, 80, 100 o 120 km/h. Jo crec que això, aquesta manca de tensió, afecta també negativament la seguretat de la conducció, però no pontificaré al respecte.
Això, és clar, ha fet que hi hagi especialistes en saltar-se aquests controls. O, més ben dit, en prevenir-los. Els dispositius amb GPS que canten la posició dels radars fixos (que, al seu torn, són anunciats amb temps a la pròpia via i publicitats a les webs dels organismes competents), em semblen tan legítims com els dispositius de detecció dels radars (absurdament prohibits), a diferència dels que interfereixen els radars, que són prohibits amb justícia (igual que és legítim avisar que vénen els mossos d'esquadra, i és il·legítim tirar sorra als ulls dels mossos perquè no et vegin la cara). Ambdós fan que de tant en tant recordis que la velocitat està limitada, i desvetllen el teu capteniment. Res a dir.
Ara, però, s'estan començant a implantar uns altres controls de velocitat, diferents, que a mi, com a conductor, em fan més neguit. Són els controls de velocitat mitjana. Aquells que et llegeixen la matrícula a l'inici d'un tram i te la tornen a llegir al final, i, sabent la longitud del tram, calculen la teva velocitat mitjana al llarg d'aquest. Si la teva velocitat mitjana supera la permesa, sanció al canto! I m'inquieten perquè per poc que et passis de ràpid en un tros del trajecte, la recuperació del promig t'obligarà a anar força més lent, de vegades desesperadament més lent, a la resta. Si el túnel de Vielha, per posar un exemple, fa 5 km, i té la velocitat acotada a 80 km/h, vol dir que entre els dos punts t'hi has de passar un mínim de 3 min i 45 segons. Si durant la meitat del trajecte vas a 90, perquè 80 et sembla lent i t'avorreixes (o et despistes una mica i se te'n va el peu), l'altra meitat l'hauràs de fer a 70, és a dir, se't farà etern i, a sobre, tots els qui et segueixin se'n recordaran dels teus ancestres. Si fas 4 km a 100 per hora, el darrer l'hauràs de fer per sota dels 60 km/h. I un minut al volant, en aquestes condicions, es fa llarguíssim. Si això s'apliqués a les autopistes (amb el tiquet o el teletac, d'entrada i de sortida, és trivial de controlar), almenys et quedaria el recurs de fer temps fent un cafè en alguna àrea de servei! Però ho deixo aquí; no vull donar males idees a ningú.
Nota final: Prometo no escriure cap més post, avui. Després de tres mesos mut, dos en un dia pot sonar a empatx, però tres fóra incomprensible (tampoc no garanteixo res per als propers dies).
