30 de gen, 2011
(A les tantes de la matinada... no podia dormir. I comencí a pensar. Molt. I no massa malament. M'alcí del llit, agafí una llibreta i comencí a escriure)
Sóc una persona que no sap comunicar-se. Amague coses per no atrevir-me a dir-les molt a sovint. O les dic mal i tard, com sempre (plagi d'una cançó). O les dic a mitjes per què, com he dit, no m'atrevisc a dir més... no sé per què! i... també m'entenen a mitges... u_u També em fa por haver de mantenir alguna conversa amb algú que no tinc massa confiança... no puc... ho intente i acabe dient xorrades, frases estúpides... Al menys, després les recorde i em faig gràcia a mi mateix.
Fa temps vaig trobar una bona forma de comunicar-me: escriure cançons. Quasi sempre les he composat per a algú. En veritat, tampoc és gran forma de comunicar-me, ja que el destinatari no sol saber que són per a ell/ella.
Agafe la guitarra, obric un word i... m'ixen tantes coses...!!!
I amb les persones, cara a cara, no aconseguisc obrir-me mai del tot. Rarament hi ha alguna excepció.
Moltes vegades no dic el que realment senc, i això m'ha fet tindre petites baralles. Moltes vegades no mostre el que realment senc, tot el contrari, no expresse res... Tinc por de fer-ho. M'apague, em faig menuda i disimule o calle :S
Que mal... no m'agrada quan em passa això, i de vegades ho faig sense adonar-me'n... i després pense que no he sigut tot lo agraïda que havera pogut ser, o no he donat tot l'ànim que hagués pogut donar, o no he regalat tots els somriures que tenia per dins... I em senc mal... i amb deute...
Encara que de vegades no ho parega, jo senc, i molt. Massa... Massa...!
(i mil disculpes si de vegades no heu rebut cap expressió de la meua part quan devia haver-la tret fóra)
...