- Així no podem seguir. S'ha acabat.
- Sempre em fas sentir com si fos el segon plat.
- Pau... Per què has canviat tant?
- Núria... Em dius que s'ha acabat i vols que em comporti igual? Em fas sentir una fiblada a la pell.
- Vull deixar-ho perquè sempre que et dic alguna cosa fas malacara. Quan vam començar, quan t'anava coneixent, era com anar al cel i tornar, saps?
- ....
- Parla si us plau.
- Aquell primer petó, al vespre d'aquell mes d'agost... no l'oblidaré mai. Sense tu amb sento tan sol. Tinc por de perdre't.
- Ara ja és tard.
- No te'n recordes d'aquella cançó d'amor que et cantava? Ets una persona increïble, els teus ulls de color mel....
- Per mi també ets molt important. Però no hi podem fer res. Ja saps, com diu aquella cançó... La vida és bonica, però complicada, saps quina vull dir?
- No, no em sona. Bé... he de marxar Núria. Tot i que ja no sigui com abans... tingues en compte que jo sóc el teu amic.
- I jo la teva. Passarà el temps i tot s'arreglarà.
xDDD que avorrida haig d'estar per fer un diàleg amb cançons d'Els Pets. En fi. M'agraden :)
(M'encantaria poder-t'ho explicar.)
