en 23 Gener 2011
L'Àngel d'ales blanques, Espasa i Balances a una mà i a l'altra, pesa la meva Ànima, un cop haver traspassat.
Porta una Túnica Daurada com si el Sol l'hagués tintat.
El Cinturó, el té fet de Prorpra, fet de tots els Cors Arrencats.
El Rostre és negre, d'un contrallum mortal: Un Marc rodó l'envolta amb una llum sagnant.
És l'estel que vigila i controla... com el Cèsar que tria la Vida o la Mort..
De vegades, s'equivoca Igual que un humà: envia a Condemna Eterna el Cor més sa i, el més impur i corrupte,
L'abraça com el Dràcula, mostrant-li el seu Demà: Un llac d'Aigua tranquil·la sense nit ni dia, amb un immens Cel Serè...
Només, hi ha una illa petita al centre que besa el seu alè.
Publicat a: Literatura