en 22 Gener 2011
Tinc la tristesa engabiada en una presó de sol.
Una capsa tancada amb una alegria com un cor.
Ni jo mateixa conec els meus desitjos (sentiments).
Quan plou tímidament voldria una tempesta.
Quan sorgeixen catells del no-res, voldria un sol com una llimona d'or.
Estimo i odio a la vegada.
Aquell sol radiant dintre aquell desori el voldria desar al fons del meu cor.
Però, de sobte, m'envaeix la Tenebra que m'encega la raó.
Voldria anar-me'n per sempre deixant-ho tot.
La vida buida plena d'enyor.
L'Amèlia cantava dolor: la seva mare gelosa li va robar l'Amor.
Plou i fa sol: Visc i em moro d'un sol cop.
Publicat a: Literatura
