Carta al meu estimat professor:
Benvolgut/a,
Escric amb motiu de la meva energètica reafirmació que no moriré per molt que t'hi escarrassis.
Hauries de saber que, per matar un alumne, en fas prou en quatre passos bàsics:
1) És importantíssim que les classes siguin matadorament avorrides, tant que ni amb dos cafés puguis evitar que se't tanquin els ulls (hi ha uns quants professors especialitzats en aquests menesters, només cal que observis la reacció dels alumnes en sortir de les seves classes: si surten entussiasmats i somrients, no cal que t'hi escarrasis, aquest no és el teu home; si en canvi, surten cridant socòrrs i peguen a la màquina de café perquè està fora de funcionament, aquest és el teu home. - Pots anar a parlar amb ell - suggerència: porta una llibreta i pren apunts.
2) No t'oblidis a cada classe de recordar la dificultat extrema de la teva assignatura!
3) Assegura't de no penjar els apunts fins a l'últim moment - com més tard, més emoció - . Aquest pas és important observar les cares dels alumnes uns dies abans de l'examen. (Ho dic perquè s'han donat casos d'hipocondries agudes just abans dels exàmens i llavors els professors que utilitzen aquest pas es senten culpables ..)
4) És important, també que el dia de l'examen els hi enviis un correu on hi hagi algun apunt d'últim hora - Tothom farà xuleta i et serà molt més fàcil corregir, ja que reduiràs el nombre d'exàmens - .
Si seguin tots aquests passos bàsics l'alumne resta viu el dia de l'avaluació, no t'atabalis. Només fa falta una mica de cianur al café.
La resta, bufar i fer ampolles!
att:
Anònim
