Com cada dia baixava les escombraries. A la mà dreta portava la bossa que havia de tirar al contenidor marró, que anava a parar a la planta de triatge i posteriorment a la planta de compostatge, que convertien la merda amb una espècie de fang que fertilitzava els camps que llavors cultivava un pagés, que n'extreia pomes, les venia al supermercat i ell anava a comprar pomes al supermercat, clutivades pel pagés que utilitzava fang que es feia amb la seva merda, això pel que fa a la mà dreta.A la mà esquerra, una simple bossa que tirava al contenidor de color gris, que es portava a l'abocador i s'enterrava, juntament amb la merda de molta altra gent.
No entenia per què però preferia la mà esquerra, era tot un procés més simple, més fàcil de seguir i que acabava bé, acabava com els humans; enterrats. L'altre procés, és a dir, l'altra mà requeria de molts passos prèvis abans de finalizar i era molt més complex de seguir i acabava diferent, no s'acabava enterrant la merda, s'acabava reutilitzant-la. Quina societat sana volia menjar-se la seva pròpia merda? - ell mateix s'ho contestava. - Cap!.
Però, efectivament senyores i senyors, allò era el que li havia tocat viure. I simplement s'hi havia de resignar
[youtube]iH8OWmO6Afg[youtube]
