Rereguarda

Vaig entrar a l'Horta per la porta del darrere

somniant nedar en una catifa verda

abans no en trenquin del tot les cadenes.

Anhelava un silenci trencat només pel vent,

una mar de vida, fruit del miracle del reg

i de la suor del llaurador treballant fins a ponent.

Silenci de verd. Cançons d'Horta

i la silueta gris d'horitzó

com una amenaça incerta, latent.

Voldria ser el llindar de l'Horta

i en sóc només rereguarda.

Aquest poema inspirat en una foto de Francesc-Andreu Garcia el vaig escriure seguint una proposta d'en Frances Arnau