Jo no busco res estrany.
Només algú que em estranyi encara que haguem passat tot un dia junts.
Algú que es posi nerviós al veure'm.
Que no s'avorreixi de les meves xerrades encara que passem cinc hores al telèfon.
Que es alegre d'escoltar-me.
Algú que m'acompanyi sempre a casa i faci divertit el camí, per més llarg que sigu.
Algú a qui pugui besar per un simple impuls sense sentir-me atrevida.
No m'importen els regals, els sopars ni les flors.
Mentre ell demostri admiració, em conformo amb saber que amb mi és on més li agradaria estar sempre.
Algú que només per mi ho doni tot.
Que triï quedar-se amb mi encara que tingui altres plans.
Que senti que abans de mi cap altra va existir.
Que els seus amics es cansin d'escoltar el meu nom.
Que escrigui les cartes més boniques del món sencer encara que tingui la lletra lletja i siguin de dues línies.
Que ell pensi en mi, molt més del que accepta.
Que senti que es cau el món si discutim i m'abraci tirant el seu orgull a la merda.
Algú que em faci riure fins plorar, i em faci riure quan no puc deixar de plorar.
Que em digui que totes aquestes cançons d'amor li recorden a mi, encara que sigui mentida.
Que em digui que estic guapa, encara que no estigui del tot desperta.
Que em digui que dono els millors petons, encara que hagi hagut una altra millor.
Que em digui que tinc els ulls més bonics, encara que siguin iguals a tots els altres.
Que li agradi el meu cabell, encara que sempre estigui enredat.
Algú que em faci sentir la noia més afortunada de l'univers, només pel fet de tenir-lo.
I si estiguessis aquí, res m'agradaria més que viure tot amb TU.
I que coneguis tots i cadascun dels meus somriures.
