Pere
per en 13 Gener 2011
729 Vistes

Jo ja ho sabia, que no és el meu fort. Té un avantatge: en aquest aspecte no hi ha gaire gent que em superi en marge de millora. Però el moment precís de trobar-me davant de la situació no és divertit. Al voltant, tothom arriba més enllà, n’hi ha que fan el que cal i d’altres que  en fan un succedani. Jo em quedo en una mena de succedani del succedani. Em sento una mica impotent, i faig el que puc sense demanar-me més, paciència i bona esperança.

 

Sí, que hi farem, de flexibilitat no en tinc gaire, i hi ha una articulació en concret on en tinc tan poca que es podria dir que no és normal. Amb tot això, potser anar a ioga no és una bona idea. O potser precisament és una idea excel·lent.

Publicat a: Personal
Sigues el primer a qui li agrada això.
Ness
Hauràs d'anar al Japó. Ells en saben un munt de fer flexibles els grata-cels...pels terratrèmols...
13 Gener 2011
Pere
Està bé, això. Aprendré a plegar-me com un gratacels. La veritat és que, posats a anar al Japó - que m'encantaria - preferiria anar més a les zones rurals i naturals que no pas als gratacels :-)
13 Gener 2011
Ness
A mi també. Sobretot a la Primavera, quan floreixen els cirerers. La Montserrat Roig té un llibre titulat "el temps de les cireres", títol d'una cançó francesa que ve a expressar el temps de l'eterna felicitat... què n'opines?
14 Gener 2011
Pere
Mira, precisament m'he llegit aquest llibre fa molt poc. D'això de l'eterna felicitat, què vols que et digui, a mi em sembla que els personatges del llibre són ben poc feliços. I els cirerers florits són efímers.
14 Gener 2011