Ness
per en 12 Gener 2011
1,024 Vistes

Aquest matí he anat a estudiar a Gavà, lloc on el meu germà dóna classes de contrabaix. Fa temps que ho vaig dir.

Aquesta nit he tingut un somni ple d'enyorança.

Les notes greus que mai em sonaven, el FA i el MI, m'han sortit impressionants! Com si sempre les hagués fet.

Aquella enyorança m'ha omplert de tristesa...Una tristesa que la vaig somniar.

Tot fent notes, m'ha sortit una "Serenata" de Schubert, que en realitat és un lied. És trista.

Quan penso en ell, se m'humitegen els ulls.

El vaig somniar.

I el meu cor se'm va fondre en un desmai sense fi.

Joseba....

 Anàvem en cotxe per una fosca carretera i se't van endur. Jo em vaig despertar sola amb un espant de mort.

16 de gener. Una immensa eternitat.

14 anys. I encara estic amb tu!

Avui hem tornat a estar junts en el meu record oníric.

Enyorança...;(

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
Ostres, Déu n'hi do. No m'ho puc ni imaginar. Una abraçada.
12 Gener 2011
Ness
Sí, oi? Hi estava molt d'unida, tant que vaig somniar-lo....
12 Gener 2011