en 23 d'Abril 2010
Estic cansat de melodrames i tal. Sé que quan estic més depre sóc més creatiu xD, però realment és que no faig altra cosa que vore una muntanya on sols hi ha dues pedres.
I és que realment res és tan complicat com pareix, o realment volem ser massa complicats. Sentim vergonya... por als nostres propis sentiments...i ara puc dir que era una xorrada. Doncs si. I pense que la majoria de les vegades podem eixir del bache fàcilment, sense tant magnificar els problemes. Ja arribaran els problemes grossos, ja. Fins aleshores, a disfrutar del que queda.
Publicat a: Personal
