Avui, he retornat a classe de Clarinet.
La classe ha durat un pèl més perquè el següent alumne de dos quarts de sis no ha vingut. Ara hi ha una passa d'estómac. I els menuts ho noten més.
He arribat amb el Clarinet muntat i la canya a la boca.
He llegit i comptat, coses que m'agraden poc. Li he ensenyat què sabia tocar. Li ha agradat.
Li he preguntat si em podia ensenyar a fer les notes agudes i m'ha contestat que l'embocadura no era prou bona.
Una altra decepció. La segona ha estat que encara no estic preparada per fer peces perquè em costava comptar.
Però la cosa ha acabat bé.
El meu profe no és una persona especialment maca. És bastant gras, cara rodona i, encara no sé de quin color té els ulls, però, amb el segon moviment del concert per a Clarinet de Mozart, me l'he estimat sense proposar-m'ho.
