Lluita de gegants, d'homes amb peus més grans que qualsevol ciutat.
Corren i van amb compte de no xafar-nos i matar-nos, però, sense quasi adonar-se'n en un baralla de somriures van matar la humanitat i... es van quedar sols.
Bojos ploraven, sols es trobaven... i no tenien consol.
Ells no hagueren volgut ser així, mai... no eren dolents.
Van convidar pas a dos sols supervivients a un viatge a la lluna, alli, mai els farien res...
Així, els gegants astronòmics, van poder dormir amb els peus a Catalunya i la cara a Paris. Es rentaven la cara al Mediterràni.
Bojos, gegants, astronòmics, dolents, homes...
I els dos de la lluna cantaven...
L'altre dia sopant a la fresca a la lluna de... ^^
Bona niiit (K)
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.