Algú
per en 7 Gener 2011
1,539 Vistes

Eus aquí la història d'un senyor que sempre es mirava al mirall. No perquè fos guapo, ni perquè fos molt lleig, simplement li ensussiasmava la idea de que.. allò que ell veia el mirall era el que la gent veia quan el mirava.

Nose si us heu parat mai a reflexionar-hi... realment és una idea facinant. Allò que tu penses que la gent veu.. no és realment allò que tu mostres. Tu pots estar convençut, per exemple, de que  l'altre persona nota que tu t'has disgustat, perquè has fet mala cara en cert moment. Però això no sempre és així, i segur que teniu un munt d'exemples per il·lustrar-ho.


Doncs vaja, el senyor de la nostra història tenia un problema, perquè tothom el tillava de presumit i ell no ho era.

un dia, fart de què la gent se'n ries d'ell, va decidir gastar una broma als seus conciutadants. Es va llevar a les tres de la matinada i va anar casa per casa pintant bigotis i carotes a la gent que dormia. E

Els veïns no van estar gaire contents quan es van mirar als seus respectius miralls, i convençuts que no s'equivocaven van anar a buscar el nostre protagonista - que estava dormint perquè s'havia passat la nit llavat pintant bigotets - i li van tallar el coll.

Publicat a: Andorra
Sigues el primer a qui li agrada això.
Raquel Canet Sancho
Jo crec que tots no veuen el que tu veus al mirall quan et mires... per què tu no t'observes al fer mil i una postures, al caminar, al somriure fins desbordar, al caure un bac... no sé infinitats de coses que els demes veuen i tu no, i ahi està la gràcia de tot... Guapos som tots, jo sóc guapa per a... Veure més
7 Gener 2011
Marina
i finalment, mai més es va poder mirar-se al mirall...
7 Gener 2011