Avui vaig a parlar-vos del meu equip, l'equip que en menys d'un any ha fet que sonés el seu nom i el del seu poble per arreu del món.
La primera canço que vaig apendre, als 3 anys, va ser el seu himne.
Desde llavors, cada vegada que tinc ocasió el canto ben fort, per a que els que estan aprop meu sentin com d'orgullosa n'estic de pertanyer a aquesta aficció.
Els colors d'aquest equip m'ha acompanyat tota la vida, quan ja era un poc més gran, van pintar la meva habitació blau cel i fins que no van fer una franja blaugrana en una paret, em vaig negar a dormir en aquella habitació.
I es que, tindre un pare tan aficionat com el meu, et marca moltissim.
Aquest equip m'ha fet plorar i riure milers de vegades.
Ha fet que cada dia sentis més els seus colors.
Ha fet que m'enfrontés a unes quantes persones, ja que no soporto que el deixin en mala posició.
Admitisc que ahir no vam jugar com sabem, que haguessem pogut estar molt millor, però no em negareu que l'arbit no va ajudar en que el partit anés com anés?
Volia dir als aficionats del R. Madrid que van disfrutar amb la derrota, que em pareix VEGONYOS que disfruten d'aquest derrota i que d'amun es mofen.
Perquen no sé si ho recordaran pero ells van perdre contra el Lyon, contra l'Alcorcon i contra eixe Barça "tan penos·" (com ells diuen) que ha perdut contra l'Inter.
Que eixa alegria de veure perdre al Barça vos duro molt de temps, perque a la vista de com están les coses
ES L'UNICA FELICITAT QUE PODEU TINDRE ENGUANY!
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
