Ness
per en 2 Gener 2011
1,035 Vistes

La Gines és una buena tía, m’havia comentat la Gemma.

Quanta raó que tenia, malgrat tot. Era l’única persona que valia en aquella casa.

El sogre de la Gemma, que no coneix, és un home llunàtic i fantasiós que sempre somnia despert. La sogra, una mestra de l’escola activa catalana que li consentia tot al seu fill i menyspreava els altres, és una “zorra”. També és una apreciació certa.

Diuen que la família és en part la responsable quan hi ha un daltabaix mental d’un fill.

Diuen els entesos o fins no fa pas gaire ho mantenien, que els nens esquizofrènics provenen de pares desiguals; de caràcters oposats i que el fill ha de fer mans i mànigues per adaptar-se a cada un. Fa molts anys, el pare va marxar de casa i va deixar els fills amb la mare. Una tirana i dominadora que arrossegava el seu fill. La filla, la Ginesta, una flor de temporada, una alenada d’aire, de raó, m’havia dit: No li facis cas al meu germà, està malalt... Doncs per estar malalt prou que hi tocava per fer mal! Per tot el mal que ens feia, jo l’havia de perdonar? Dic ens feia perquè jo, l’Eva i l’Emília érem les que pagàvem els plats trencats dels seus odis delirants sense cap Kapo aixequés la veu. Ni la mama.

 

 

Publicat a: Literatura
Sigues el primer a qui li agrada això.