Raquel Canet Sancho
per en 2 Gener 2011
1,566 Vistes

Rebre un toc, senyal de que ja hi és al lloc D a l'hora X la persona N.

Caminar nerviosa cap al lloc D, pensant si és o no bona idea o si enviaràs un missatge disculpan-te per no poder anar-hi.

Arribes, hi és. Es mireu. 

Salutacions cordials que trenquen el glaciar que us separa.

Converses tremoloses i sense sentit que omplin el buit del temps en moments de desig.

Refus de mirades avergonyides, veus i mans que no troben lloc al mon.

De cop un abraç valent que trenca esquemes, inclús els d'ella.

Mai ho hauria pensat però sempre ho havia desitjat...

De cop, es separen... i ella li torna l'abraç... es fonen i no es separen fins 2 minuts passats.

Li separa el cabell de la cara, com si s'hagueren estat veient tot un any. 

L'ona de nerviosisme impera encara...

...només cal una mirada tranquilitzadora per saber que totes dues senten que estan en el moment, en el lloc i amb la persona indicada.

Publicat a: Reflexions
Àlex Palomares Gascón
😄 !!! Que bonir raq !!! Me tens que contar algo? e.e.e.? ^ ^
2 Gener 2011
Alba Terrades Gauxax
that's nice! 😃
2 Gener 2011