en 2 Gener 2011
Vergonyós per davant,
desvergonyit per darrere.
Introvertit o capficat,
qui sap,
potser un xic despistat.
Formal, potser, de primeres,
i amb un punt esbojarrat
que pot, si no te l'esperes,
deixar-te ben esborronat.
Lletraferit discret
amb un toc de distret,
de tarannà poc xerraire,
i si vull fer de cantaire
és a la intimitat i enlloc més.
De seny, potser un xic massa
i de rauxa un xic me'n manca,
per equilibar-los a tots dos,
tinc molt bona eina en l'humor.
En la vida he anat triant
però no sempre encertant,
i no perdo l'esperança:
puc gastar-me més d'un sou
buscant escomençar de nou
amb il·lusió i cap recança.
Publicat a: Personal