Ness
per en 30 Desembre 2010
911 Vistes

Síiíííííííí!!!!!

Amagadet sí que ho estic però encara se'm sent des del menjador.

Amagada a una estança sense finestra; una finestra que no s'obre mai.

Tancada amb portes ajustables, sense pany ni clau, com els llençols.

He tocat gairebé 2 hores. Amb música de fonsben alta per tal de matar l'altre so penetrant del clarinet.

Pprimer he tocat algunes coses que el meu germà em va transcriure pel clarinet de Si B; després el frêre Jacques; el Cànon del cafè; Els Segadors; una melodia francesa que Mozart en va fer variacions i finalment, el llibre d'iniciació, el Clarinet i jo de Javier Bofarull.

El meu germà ha baixat a baix i ha comprovat que encara se sent. Ma mare jha preguntat estranyada: Quin soroll tan rar que se sent a dalt, què és?

Són els altaveus que fan soroll quan poses alt la música.

S'ho ha cregut.

Sí que estic amagadeta, però se'm veu la ceba...

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Pere
Veig que vas tocant unes quantes coses. Amb paciència, aniràs afinant el so cada vegada més.
2 Gener 2011
Ness
Això espero! Gràcies per animar-me!
3 Gener 2011