Síiíííííííí!!!!!
Amagadet sí que ho estic però encara se'm sent des del menjador.
Amagada a una estança sense finestra; una finestra que no s'obre mai.
Tancada amb portes ajustables, sense pany ni clau, com els llençols.
He tocat gairebé 2 hores. Amb música de fonsben alta per tal de matar l'altre so penetrant del clarinet.
Pprimer he tocat algunes coses que el meu germà em va transcriure pel clarinet de Si B; després el frêre Jacques; el Cànon del cafè; Els Segadors; una melodia francesa que Mozart en va fer variacions i finalment, el llibre d'iniciació, el Clarinet i jo de Javier Bofarull.
El meu germà ha baixat a baix i ha comprovat que encara se sent. Ma mare jha preguntat estranyada: Quin soroll tan rar que se sent a dalt, què és?
Són els altaveus que fan soroll quan poses alt la música.
S'ho ha cregut.
Sí que estic amagadeta, però se'm veu la ceba...
